Per als cristians el focus de la meditació és Crist. Això significa que la meditació se centra en l'oració de Crist, abocada de forma contínua en l'Esperit Sant en la profunditat de cada ésser humà. Més profund que totes les idees sobre Déu és Déu mateix; i més profund que la imaginació és la realitat de Déu.

Quan meditem apartem el focus de la consciència de nosaltres mateixos. No estem pensant ni parlant a Déu. Cerquem fer quelcom immesurablement més gran: cerquem estar amb Déu, estar en el pensament de Crist. Anem més enllà de les reflexions, fins i tot de les reflexions pietoses. La meditació no s'ocupa de pensar sinó de ser. L'objectiu de la nostra oració cristiana és permetre que aquella presència misteriosa i silent de Déu que ja és dins nostre esdevingui la realitat que dóna significat, forma i sentit a tot allò que som i fem. La tasca primordial de la meditació, per tant, és portar la nostra ment distreta cap a l'atenció en quietud, silenci i senzillesa.

Meditar és un pelegrinatge directe al nostre centre, al nostre cor. Endinsar-nos en la senzillesa de la meditació significa aprendre una disciplina. Amb fe i paciència la meditació ens condueix a regnes del silenci cada cop més profunds. És estant en aquest silenci que ens endinsem en el misteri de Déu. La invitació de l'oració cristiana és la de perdre'ns a nosaltres mateixos i d'unir-nos amb Déu. D'aquesta manera deixem enrere el nostre jo egoista, per morir i ressuscitar al nostre jo veritable en Crist. Cadascú de nosaltres és cridat vers aquest objectiu ja que és la plenitud de la vida humana. El que ens cal és la humilitat de practicar el silenci amb fidelitat perquè el pensament de Crist esdevingui l'experiència fonamental de tota la nostra vida.